Capella de Sant Simplici

Capella d’origen romànic, modificada en el segle XVI, tal com consta a la llinda de la porta. És d’una sola nau de planta rectangular i absis de semicercle. Coberta a dues vessants de teula àrab. Els murs són de paredat de carreuons a la part inferior, còdols i maons a la resta de l’edifici i amb pedres cantoneres. A l’angle del mur sud-oest s’hi va afegir un contrafort, segurament per reforçar el mur en el moment en que es va construir la masia del costat nord. En aquest mateix costat, hi ha una petita capella de planta rectangular afegida en el segle XVIII. La façana principal està coronada per un petit campanar d’espadanya d’un sol ull, sota del qual hi ha un òcul de pedra. La portalada és de llinda plana de pedra i té gravada la inscripció: “IHS/ MA/ ANY/1568” i entremig un escut. Sobre la llinda, hi ha un guardapols amb daus i a sobre a manera de frontó una petxina. En el costat nord de la capella s’hi va adossar una casa, integrant-se sobre la coberta de la vessant nord de la capella. A la façana principal es veu bé el reompliment entre els dos edificis. La masia consta de planta baixa i pis. Els murs són de paredat de còdols i estan arrebossats i pintats. Les obertures són de maó vist, d’arc escarser i arc de descàrrega a la porta principal. Les finestres són d’arc a nivell de maó i arc de descàrrega a la planta baixa. El pis és de llinda plana de fusta, amb brancals de pedra i totxo. Completa la façana principal un rellotge de sol.

La primera referència documental d’aquesta capella és de 1232, quan Guillem de Centelles va fer diversos llegats a l’església de Santa Eulàlia i va deixar el mas de Sant Simplici al seu fill Bernat. Més tard, l’any 1389, el rector Nicolau Oromir va llegar 12 diners a les capelles de Sant Joan i de Sant Simplici, ambdues a la parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. Va ser reedificada el segle XVI, tal com consta en una inscripció de la portada. Les reformes van continuar al segle XVIII, amb la construcció, l’any 1730, d’un altar lateral dedicat a Sant Jaume Apòstol. En les visites dels segles XVIII i XIX es parla d’aquesta capella -l’any 1727 era custodiada per l’ermità Francesc Santa Eugènia-. L’ermità, que vivia a la casa del costat, l’any 1776 també feia de mestre, de manera que des de finals del segle XVIII i fins a inicis del XX, el petit habitatge situat al costat de la capella es feia servir com a escola. Al primer terç del segle XX, l’aplec que es celebrava a aquesta capella el mes de juliol era força concorregut. La Guerra Civil (1936-1939) va interrompre aquella celebració i va malmetre l’ermita. Les obres de restauració del lloc van començar l’any 1991 i l’aplec es va tornar a celebrar a partir de 1997.