El Municipi
Santa Eulàlia és un municipi de 14 Km2 que es troba a l’extrem occidental de la comarca del Vallès Oriental, a la conca del riu Tenes, al curs mitjà d’aquest afluent del Besòs. Els turons, les valls i els petits planes són elements que caracteritzen la nostra geografia.
Santa Eulàlia disposa també d’altres accidents geogràfics relacionats amb indrets del poble: hi trobem timbes, fondalades profundes i estretes com les de Can Maset, Can Just o Sant Simple, hi trobem serres, planes, etc. A Santa Eulàlia, sobretot, hi podem trobar torrents: a dia d'avui es poden comptar fins a deu, entre d’altres el torrent del rector, el de l’Areny o el de Can Font. Tots ells porten les seves aigües al riu Tenes, que corre longitudinalment per la part oriental del poble.
Santa Eulàlia no ha tingut mai un nucli urbà que permetés la seva localització, la seva silueta no es pot distingir des de lluny i no hi ha una única carretera que hi porti. Des de fa molts anys que la població ha viscut dispersa, escampada entre les planes, les serres i els torrents. Les velles masies aïllades recollien i protegien els homes i les dones que hi vivien. Durant centenars d’anys, les persones es van identificar primer respecte la casa d’on eren fills, i després respecte la parròquia on hi celebraven els actes més importants de la seva vida. La seva identificació amb estructures més impersonals era força difícil, tot i que existien.
L’any 1958 es va iniciar un procés urbanitzador i transformador que encara avui continua. Abans dels anys seixanta ja existien uns petits nuclis urbans, o si més no unes agrupacions de cases, que van permetre l’aparició dels barris tradicionals de Santa Eulàlia entorn del Rieral, la Sagrera, Sant Cristòfol, el Serrat, la Serra, la Vall o el Bonaire. Les primeres cases residencials es van aixecar als anys trenta, quan algunes famílies barcelonines es van enamorar d’aquests paratges. La veritable transformació del nostre municipi va esdevenir fa prop de quaranta anys. Durant un període d’eufòria econòmica, Santa Eulàlia va començar a esdevenir allò que avui és. Es va iniciar la construcció de torres i xalets a prop del riu Tendes i poc després van començar a aparèixer les primeres urbanitzacions, com Sant Isidre o can Sabater.
Els nous habitants del poble havien de fer algun sacrifici, ja que les urbanitzacions no disposaven de les infraestructures necessàries (sense asfalt als carrers, sense enllumenat públic o sense serveis de neteja). Tot i això, el ritme de transformació va ser trepidant. Algunes xifres ens poden ajudar a comprendre la magnitud dels canvis que s’estaven esdevenint: entre el 1960 i el 1970 es van arribar a vendre més de 2.000 parcel·les i, en poc temps, es van instal·lar més de 20 urbanitzacions al poble.